Amb les intervencions de Pep Tort del Consorci del Turó, Carolina García-Romeu de la Fundación Carlos de Amberes i Maria Dolors Portús de la DG del Patrimoni Cultural en la cloenda institucional del seminari tanquem aquesta trobada sobre patrimoni i noves tecnologies. Volem donar les gràcies als ponents, assistents, a l'organització i a tots els que ens heu seguit a través del blog.
Durant els propers dies anirem actualitzant la informació i disposarem de més material sobre el que s’ha parlat durant aquestes tres intenses jornades.
Gràcies a tots i fins aviat!
D'esquerra a dreta: Mireia Hernández fent fotos, Mariona Enrich, que ha escrit les entrades del blog, i Janquim, periodista del canal 3cat24, mentre redactava el seu article.
Pep Oriol, de la Universitat de Lleida, ha tancat el seminari presentant MAGICAL, el projecte conjunt de l’Ajuntament de Lleida i de la UdL que té com a objectiu dinamitzar el sector audiovisual de la ciutat.
MAGICAL es desenvolupa al Parc Científic i Tecnològic de Lleida, ubicat a Gardeny, i es vol convertir en un centre de serveis audiovisuals basat en tres línies de treball: el vídeo, el cine i la recerca.
Segons ha explicat Oriol, aquesta iniciativa vol oferir les eines necessàries al talent de la zona perquè puguin desenvolupar el seu treball sense haver de pensar en infraestructura i, al mateix temps, impulsar la investigació sobre el sector audiovisual.
Torn ara per Alfredo Grande, de la Universitat de Sevilla que parla sobre un nou concepte de museu: els museus virtuals.
Grande forma part de diferents projectes innovadors que relacionen cultura i món digital, com la trobada anual Arqueológica 2.0, Innova o Cidav. I durant la seva intervenció ha fet un repàs a la història dels darrers 10 anys de museus virtuals. Grande ha insistit en els objectius que definiexen què és un museu, que és un centre (físic o virtual) que investiga, conserva i fa difusió del patrimoni cultural.
Sota el títol “el dia que el museu va visitar al visitant”, Grande ha explicat la filosofia d’aquests nous centres (ja siguin webs de museus físics, centres exclusivament virtuals, reproduccions d’espais en 3D, etc.) que busquen no només atraure els visitants a un lloc físic, sinó portar-los el museu a casa.
Els museus virtuals tenen per davant molts reptes: l’actualització constant, la recerca de noves eines de difusió, la fidelització del públic, etc.
Un fenomen que, per Grande, no ha fet més que començar i que obre un món de possibilitats per la museologia present i futura.
Crear sinèrgies entre el sector públic i privat en la gestió d’arxius de continguts culturals. Aquesta és l’aposta de Xavier Castell, director d’Aisa, un banc d’imatges que gestiona més de 250.000 fotografies de diferent temàtica.
Els continguts culturals en són una part important, i Castell destaca el valor afegit que ofereixen empreses com Aisa: continguts indexats i fiables, de qualitat, que incorporen metadades i ofereixen la màxima informació sobre l’objecte fotografiat. A més, aquestes empreses també gestionen els drets d’autor de cada imatge.
Castell ha fet un breu esquema d’un sector molt concentrat i pràcticament monopolitzat per dues empreses nord-americes: Corbis Images i Getty Images. I ha destacat que a Europa és on trobem la gran majoria de continguts culturals. Per tant, hi ha un mercat ampli que ofereix moltes possibilitats a petites empreses innovadores dedicades a la gestió i difusió de continguts culturals digitalitzats.
Podem saber com era un castell medieval ara desaparegut? I veure de quina forma es defensava dels enemics? Es pot restaurar “virtualment” un monument? Daniel Pletinckx, de Visual Dimension bvba, ens ha contestat afirmativament a totes aquestes preguntes.
Ell és un dels encarregats de Carare, un projecte que fa reconstruccions virtuals i digitalitza continguts per Europeana (web de col·leccions culturals d’Europa).
Pletinckx ha explicat les potencialitats del 3D, tant en el camp professional com a nivell d’usuari, en la reconstrucció, difusió i l’estudi del patrimoni. I també ens ha parlat de la seva feina: la creació de tot tipus de materials digitals per Europeana, des de webs, fins a pel·lícules, passant per clips de so o 3D interactiu.
Ens ha mostrat, per exemple, com es reconstrueix un edifici, la feina de recopilació de recursos, fonts i informació de tot tipus i la reconstrucció final a partir de tot aquest trencaclosques a partir de tècniques cada cop més potents.
Però també ens ha donat un advertiment: avui dia gairebé tothom digitalitza continguts i, fins i tot, s’atreveix amb el 3D. Per tant, els museus i els agents culturals en general, han de donar valor afegit a aquestes tècniques: pensar quins usos donar-li, de quina forma explicar continguts i com treure’n el màxim profit per difondre el patrimoni.
Entrades
